Zona client

COSES QUE CAL SABER SOBRE ELS TIPUS D’AVIRAM


Al nostre país, sempre ha estat més apreciada la carn de pollastre, ànec o altres aus que la de vedella, xai o porc. Les grans celebracions com Nadal o Festa Major sempre han estat vestides amb un bon capó, un pollastre o un ànec rostit a taula. D’altra banda, la caça també aporta una gran quantitat d’aviram a la nostra gastronomia. Tot plegat, ha fet que consumim un pilot d’aus diferents i amb noms que, de vegades, ens poden confondre. Conceptes habituals com “pollastre de pagès”, “gall” o “capó” sovint els posem en el mateix sac; i cal que sapiguem diferenciar els uns dels altres.

Aquí teniu un llistat de les diferents aus que trobem al mercat i les seves principals característiques.

Pollastre industrial

És un pollastre alimentat amb pinso, en granges, perquè s’engreixi ràpidament. Normalment té un pes d’1 a 2 kg amb uns 45 dies de vida. És la carn més consumida arreu del món, ja que és econòmica, nutritiva i de fàcil digestió.

Pollastre ecològic

Pollastre que viu a l’aire lliure i descansa 8 hores sense llum artificial. Alimentat amb pinso ecològic, necessita uns 3 mesos per adquirir el mateix pes que els pollastres industrials. La seva carn és de millor qualitat.

Picantó

Pollastre mascle normal de només un mes de vida i, normalment, de mig quilo de pes. Té una carn gustosa, suau i sucosa; ideal per rostir sencer! A Espanya en diuen pollo tomatero i, a França, coquelet.

Pollastre de pagès

Pollastre criat a l’aire lliure, alimentat només amb gra. Se sacrifica amb un mínim de tres mesos de vida i pot pesar de 2’5 a 3’5 kg. La seva carn és ferma, més gustosa i amb un color més intens. La pell és d’un color groc fort.

Capó

El capó és un mascle castrat i sobrealimentat, d’uns 4-5 mesos de vida i un pes de 3 o 4 kg. L’objectiu de la castració és aconseguir una carn de millor qualitat. És el pollastre que solem consumir a les festes de Nadal, normalment farcit i rostit.

Pularda

És una gallina castrada amb una carn de gran qualitat. Se sacrifica normalment als 6 o 7 mesos de vida, amb un pes d’uns 3 kg, aproximadament. Molt preuada i habitual a la cuina francesa.

Gall

Pollastre mascle criat en llibertat, amb uns 5 mesos de vida i un pes d’uns 2 o 3 kg, encara que poden ser més grans. Té una carn de gran qualitat, dura i eixuta, ideal per a guisats de llarga cocció. El Gall Negre del Penedès (Indicació Geogràfica Protegida), amb la seva gran qualitat, n’és un bon exemple.
 

 

Gallina

És la femella adulta, sacrificada quan ha acabat la seva vida ponedora. La carn és molt dura i fibrosa, i necessita molt temps de cocció. Per això, s’utilitza per fer brous i escudelles, ja que aporta gran un gran sabor.

Pintada

També coneguda com a Gallina de Guinea, és una au d’origen africà. Es cria en captivitat i la seva carn, més fosca que la del pollastre, és de gran qualitat. No necessita excessiva cocció.

Silkie

Pollastre negre criat a Xina que darrerament s’està introduint al nostre país i posant-se de moda. Molt preuat a la Xina, allà s’anomena wo gu ji. Té una pigmentació a la pell que li dóna un color blau molt fosc. Té un sabor semblant al pollastre normal.

Gall d’indi

Au d’origen nord-americà, on encara se’n poden trobar exemplars en llibertat. Està totalment adaptada a la gastronomia d’Europa i de la resta del món, encara que és als Estats Units on encara té el prestigi i la tradició festiva, sobretot en el Dia d’Acció de Gràcies. Té una carn molt proteica, amb poc greix i de fàcil digestió.
 

 

Oca

Antigament, a pagès, es criava per la seva carn i els seus ous (que són extraordinaris!). La raça pròpia de Catalunya és l’empordanesa, que sol pesar uns 5’5 – 6 kg. La seva carn és de gran qualitat, però eixuta i de difícil digestió. Avui dia, la cria industrial d’oques és gairebé només pel seu fetge, el foie gras, que, degut a la seva sobrealimentació, pot aribar a fer 1 kg.
 

 

Ànec domèstic

La cria de l’ànec es remunta en la foscor del temps, i al nostre país ha estat sempre una de les aus més apreciades. Sol pesar uns 3’5 – 4 kg i la seva carn és de gran qualitat. Hi ha moltes maneres de consumir l’ànec; els seus ous són exquisits, del seu fetge se’n fa el foie i el seu greix s’utilitza per elaborar el confit.

Ànec salvatge

Hi ha moltes races d’ànecs salvatges: el de collverd, el cuallarga o el capbussador, entre altres. Al nostre país, es troba en estat salvatge, sobretot al Delta de l’Ebre, on es caça i es consumeix habitualment. Més petit que l’ànec domèstic i amb menys greix, la seva carn és eixuta i s’ha d’elaborar molt bé.
 

 

Colomí

Una altra au que antigament era molt apreciada, i del qual s’ha anat perdent l’hàbit del seu consum. En trobem de caça o a les granges que encara en crien. Un cop desplomats i netejats, solen pesar uns 150 -200 g. La seva carn és fosca, gustosa i amb poc greix. Vol coccions llargues, com la majoria de la carn de caça. L’arròs de colomí havia estat un dels plats més celebrats de la nostra cuina.

Faisà

Una de les aus de caça més preuades per la qualitat de la seva carn. Normalment, es caça a la tardor i solen tenir un pes d’1’5 – 2 kg. Té una carn gustosa i delicada, que permet diferents preparacions. També es cria en granges, la qual cosa fa que se’n pugui consumir tot l’any.
 

 

Becada

La reina de les aus de caça. Un cop neta, sol fer uns 250 g i la seva carn és vermella, poc greixosa però molt delicada i molt gustosa. Les seves potes primes i el seu bec allargat la fan inconfusible.

Perdiu

La perdiu és una altra au molt apreciada a la cuina de casa nostra. La seva popularitat ha fet que, avui dia, sigui senzill trobar-ne criades en granges. Solen pesa uns 500 g, i la seva carn és exquisida, suau i no gaire eixuta. No li cal una excessiva cocció, excepte en els exemplars més vells. Se sol elaborar estofada, guisada o en escabetx.
 

 

Guatlla

La petita de les aus de caça, encara que avui dia és habitual criar-les en granges. Desplomada, sol pesar uns 150 g. La seva carn és molt suau i gustosa, cosa que permet que es pugui coure a la brasa sense gaire temps de cocció. Els seus ous s’han convertit en habituals de la nostra dieta.
 

 

Polla d’aigua

La polla d’aigua és una au d’uns 350 g, força habitual en els arrossars de les Terres de l’Ebre. Això fa que la seva carn sigui molt suau, delicada i amb poc greix. Se sol consumir rostida o a la brasa, ja que no necessita gaire temps de cocció.

Estruç

En els darrers anys, han aparegut al nostre país granges d’estruç. Aquesta au enorme, d’uns 150 kg, té una carn roja, gustosa i amb poc colesterol, cosa que ha fet que s’hagi popularitzat arreu del món. L’estruç, a diferència d’altres aus com el pollastre o l’ànec, no té pechuga; això fa que la seva carn vingui de les cuixes. Els seus ous d’1’5 kg també es consumeixen.

Tornar al llistat

Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top