Zona client

DIJOUS GRAS O DIJOUS LLARDER

 

La fórmula és la següent:

El diumenge següent a la primera lluna plena després de l'equinocci de primavera és el Diumenge de Pasqua.

El diumenge anterior és el Diumenge de Rams.

40 dies abans és el Dimecres de Cendra.

El dia anterior és el Dimarts de Carnaval.

El diumenge anterior és el Diumenge de Fallar.

El dia abans és el Dissabte de Fallar.

El dijous anterior és el Dijous Gras.

Totes les cultures sempre han celebrat la fi de l'hivern i l'inici de la primavera, o sigui, la fi del cicle anual, la mort de la natura, i el començament del següent, del renaixement de la natura i dels seus fruits.

A casa nostra, antigament per aquestes dates, les reserves de carn de les matances dels porcs anaven minvant i la gent es preparava per als darrers dies de fred amb els pocs recursos que quedaven, tot esperant la primavera, quan els animals tornarien a criar i arribarien les primeres collites. L’església catòlica es va adaptar a les tradicions paganes d'acord amb el cicle anual i va fer coincidir la mort de Jesús i la seva resurrecció amb la mort de l'hivern i el renaixement de la primavera. A més a més, l'abstinència severa de la quaresma coincidia amb l'esgotament dels recursos i la buidor del rebost.

El carnestoltes sempre ha estat una festa esbojarrada amb fartaneres i àpats abundosos per preparar-se per a dejuni quaresmal. A Catalunya, antigament, gairebé a cada poble durant aquests dies es feien àpats col·lectius on es compartia el menjar amb els pobres. Olles podrides, calderes, olles dels pobres, sopes, escudelles i altres cassoles es preparaven als carrers i a les places de cada poble, on tothom s'ajuntava per gaudir de tot allò que ben aviat estaria prohibit.

El primer dia, podríem dir el dia que obre els actes del carnestoltes, és el Dijous dels Amics, que s'escau quatre dijous abans del Diumenge de Fallar. El següent, el Dijous dels Compares, el Dijous de les Comares i el Dijous Gras, que és quan comencen les festes i els àpats, escenificant-se en moltes poblacions l'arribada del Rei Carnestoltes.

A Catalunya, des del punt de vista gastronòmic, el porc és una de les menges més importants, i una de les carns preferides històricament, per això el Dijous Gras la carn de porc no pot faltar a les taules de les llars catalanes. La truita amb botifarra i la coca de llardons són els plats més habituals, així com la botifarra d'ou a les comarques del nord, que també hi ha adquirit un paper important en aquesta diada.

Tanmateix, en alguns indrets podem trobar algunes tradicions diferents. Per exemple, en algunes poblacions del Baix Ebre, el Dijous Gras la gent es reuneix per menjar La Fogasseta, que és un pa rodó farcit de truita de carxofes, alls tendres i salsitxa. Al Garraf, aquest dia se sol fer una gran Xatonada popular, i a Vilanova, la gran merengada. A les Illes, el Dijous Gras és el dia de menjar ensaïmades casolanes, farcides de carn de porc o sobrassada. Al País Valencià, es preparen les Cassoletes, elaborades amb orella i morro de porc, i a l'Alguer encara hi podem trobar les Olles Podrides, fetes amb verdures i, és clar, carn de porc.

A Osona fa uns quants anys que el col·lectiu Osona Cuina, format per la majoria dels cuiners més destacats de la comarca, organitza una festa a la plaça de Vic on tothom pot gaudir de la carn d'uns porcs que es rosteixen allà mateix i que han estat engreixats especialment per a l'ocasió.

 

Tornar al llistat

Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top