Zona client

EL CAFÈ (I)

 

Hi ha tres productes gastronòmics que es van introduir gairebé simultàniament a la cultura occidental, són el cafè, el te i el cacau. Tots tres han passat a formar part de la nostra vida quotidiana i ara seria difícil imaginar un món sense cafè, ni te ni xocolata. Però potser dels tres, el més estès i el més consumit a tot el món és el cafè; fins i tot, hem creat establiments amb el seu nom per poder gaudir-ne i reunir-nos al voltant d'una tassa d'aquest beuratge. El cafè el prenem a totes hores i ens convida a la reunió, a la complicitat i a la tertúlia, de tal manera que en els darrers segles, moltes obres d'art, de la literatura i de la música, juntament amb grans decisions socials i polítiques, han estat concebudes en aquests espais anomenats cafès. Establiments com el cafè Gijón de Madrid, el cafè Central de Viena, el cafè Slavia de Praga, el cafè Flore o Le Select a París, el cafè Florian o el Quadri a Venècia, el cafè Tortoni de Buenos Aires i els Quatre Gats, el cafè de l'Òpera o el cafè Zurich de Barcelona, són només una petita mostra dels molts cèlebres establiments on s'ha escrit una part de la nostra història.

Hi ha moltes llegendes sobre els orígens del cafè, una d'elles és una història d'amor entre un jove i una princesa, en la qual el jove descobreix el cafè i li serveix com a regal per convèncer el terrible rei, pare de la noia que, com és natural, s'oposava a la relació entre ells dos. Una altra ens parla del profeta Mahoma, a qui Al·là, mitjançant l'arcàngel Gabriel, va portar el cafè per refer-lo i animar-lo una vegada que estava malalt; fins i tot, el va ajudar a recuperar la força viril. La tercera llegenda parla d'un pastor de cabres d'Abissínia, anomenat Kaldi, que va observar que els animals, quan menjaven fruits d'un determinat arbust, estaven més esverats. Ell mateix va provar aquests fruits i va sentir el mateix efecte, trobant-se més energètic i dinàmic.

El que sí sabem del cert és que s'han trobat llavors de cafè de l'any 800 aC i sembla ser que l'origen d'aquesta planta es pot situar a Abissínia, a la zona on avui dia trobem Etiòpia. El procediment de torrar les llavors no se sap quan ni on va començar, ja que en un principi sembla que es menjaven les llavors madures o es trituraven i se'n feia una pasta que era molt nutritiva. Segurament algú, atret per l'olor de llavors cremades accidentalment, devia començar a provar de coure-les o torrar-les i buscar altres maneres de "cuinar" aquestes granes tan energètiques.

El consum de cafè va anar creixent de mica en mica. Al voltant de l'any 1100 van començar a aparèixer les primeres plantacions a la península Aràbiga i, lentament, es va anar creant un comerç basat en el monopoli que prohibia la venda de qualsevol llavor de cafè que no hagués estat torrada prèviament. Però, malgrat tot, el seu consum va ser perseguit en diverses ocasions a Aràbia mateixa i a Constantinoble, entre altres llocs. De totes maneres, el cafè torrat es va anar escampant cap a Àfrica i Àsia i va arribar a Europa a través del port de Venècia el segle XVI.

En un principi, a Europa, el cafè va ser considerat una beguda pecaminosa i herètica que provenia de Satanàs, i hi va haver molts intents de prohibir-la, però el papa Climent VII va tastar el beuratge i el va trobar tan bo, que va decidir que seria injust deixar una beguda així només per als infidels, de manera que va beneir l'aigua amb què es feia el cafè, la va batejar i la va convertir en una beguda totalment cristiana.

Amb els anys van sortir d'Aràbia les primeres llavors sense torrar i l'any 1706 la planta del cafè va arribar al jardí botànic d'Amsterdam, provinent de Ceilan, on els holandesos ja el cultivaven. D'allà va passar als altres països d'Europa, entre ells França, que, després de molts intents, va aconseguir portar la planta a Amèrica l'any 1723. Això ho va aconseguir un jove capità de la marina anomenat Gabriel de Clieu, que després de passar per moltes aventures, i compartint amb la planta la seva mínima ració d'aigua durant la travessia, va aconseguir plantar-la i fer-la créixer en la seva finca de la Martinica. En pocs anys, a partir de la planta d'en Gabriel de Clieu, el cultiu del cafè es va anar escampant per tot el Carib i la resta d'Amèrica, convertint-se, així, cap el 1800, en un negoci important dins el comerç mundial.

 

Tornar al llistat

Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top