Zona client

LA CARBASSA

 

Jordi Noguera

Es tracta d'unes plantes molt vigoroses, tendres i enfiladisses amb unes enormes fulles, que van seguides d'uns fruits de totes les mides i colors, predominant, sobretot, els verd, grocs i com no, els carbassa. De la família de les cucurbitàcies, amb un nombre llarguíssim d'espècies i varietats, tant simples com creuades, algunes utilitzades també o només per ornamentar. La majoria de carbasses són rodones o amb forma d'ampolla. Algunes, però, quan les portes a casa vénen seguides en forma d'algun clatellot!! (Sobretot les cultivades durant tot el curs, recollides al juny, i les més grosses, al setembre). La carbassa és una liana (perenne en climes tropicals i anual en els temperats) que s'entortolliga als arbres. La tija pot créixer de 5 a 15 m amb circells que l'ajuden a enganxar-se.

Diferents membres de la família es van cultivar durant milers d'anys a Àfrica, Amèrica (es van desenvolupar àmpliament a Amèrica del Nord) i Àsia. A Europa van aparèixer al segle XVI i durant els segles següents van evolucionar en mils de formes que podem conèixer actualment, però també s'utilitzaven com a aliment per als animals abans que es popularitzessin per al consum humà.

Per al seu cultiu ens cal una terra fèrtil, càlida i humida per a tota la collita. Creixen felices en un bon pilot de compost o fems. Es planten a partir de llavors i no cal podar-les. Mentre van creixent, si es pot, és bo evitar les glaçades. A la primavera se solen sembrar, a l'estiu es recullen els carbassons i les carbasses d'estiu, a la tardor es recullen les carbasses i els carbassons d'hivern abans de les glaçades i a l'hivern hem de procurar que les carbasses emmagatzemades no es podreixin.

La carbassa, pel seu sabor característicament dolç, genera sovint incertesa a l'hora d'ubicar-la com a aliment: és una fècula com ho és el moniato? O és una verdura com la pastanaga?

Doncs hem de dir que, tot i el seu sabor dolç, el seu contingut en aigua és tan elevat (90%, és a dir, per cada 100 g de carbassa hi trobem 90 g d'aigua), que fa que la seva aportació en kilocalories, procedents bàsicament dels glúcids, sigui escassa: trobem 5,5 g de glúcids per cada 100 g de carbassa. Com que amb prou feines conté proteïnes (1%) i encara menys greixos (0,5%), 100 g de carbassa ens proporcionen aproximadament 30 kcal. Es tracta, doncs, d'una composició nutricional que no difereix massa de la que trobem en el carbassó, el pebrot o la pastanaga. És molt bona per a la vista, molt rica en vitamines i molt nutritiva i energètica. Conté hidrats de carboni, fibra, potassi, ferro i vitamina C, entre altres. La carbassa és laxant i diurètica, conté poques calories i és fàcil de digerir, de manera que és molt bona per a règims per aprimar-se i controlar la diabetis, perquè regula l'augment de glucosa en sang després de les menjades. Facilita la digestió i ajuda a assimilar les substàncies nutritives. La carbassa és antiinflamatòria, analgèsica, desintoxicant, i bactericida, elimina les ascàrides i alleuja el dolor a l'hipocondri. Les llavors de la carbassa, que són bactericides, es poden menjar un cop assecades, però consumir-ne en excés pot produir indigestió. La polpa de la carbassa es pot utilitzar, també, de manera externa per curar cremades o altres ferides a la pell. El peduncle també s'utilitza per curar certes afeccions.

Culinàriament, la carbassa es pot cuinar de moltes maneres: crema, xips, saltejada, puré, pastissos, etc.

Algunes curiositats d'aquesta meravella enfiladissa:

  • Les llavors de la carbassa s'utilitzen per a l'elaboració d'oli i també es consumeixen torrades o salades com un aperitiu.
  • Durant l'Edat Mitja el clero menjava les llavors de carbassa per allunyar els pensaments impurs i així mantenir el vot de castedad.
  • D'un tipus de carbassa específic s'en fa el "cabell d'angel".
  • A Espanya, la més famosa és la Ruperta, coneguda pel seu paper principal al programa “1,2,3.”
  • A Estats Units és molt popular en festes com Halloween i Acció de gràcies.
  • A Orient Mitjà s'usa per a plats dolços, un dels més coneguts és l'halawa yaqtin.
  • Segons un estudi de l'East Xina Normal University publicat el 2007, la carabassa és altament recomanable per a diabètics i persones amb el risc de diabetis. Segons l'estudi, l'extracte de carabassa promou la regeneració de les cèl·lules pancreàtiques danyades.
  • Les llavors de carabassa són una font natural de triptòfan. El triptòfan és essencial perquè el cervell segregui serotonina. La serotonina exerceix un paper important com a neurotransmissor en funcions com el somni, l'ansietat o l'apetit. Les pipes de carabassa actuarien afavorint el somni i com ansiolític natural.
  • Es recomana prendre les llavors de carabassa fora dels menjars o mitja hora abans d'aquests per aconseguir un major benefici.
  • Per acabar, l'expressió "donar carbasses" té dos significats diferents: d'una banda, vol dir suspendre un examen, per exemple; de l'altra, es refereix a quan una noia rebutja un pretendent. Sembla ser que abans hi havia el costum de servir un plat de carbassa als pretendents quan no eren acceptats per la noia pretesa.
Tornar al llistat

Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top