Zona client

LA MONA DE PASQUA

 

Com cada any arriba per aquestes dates el dolç més típic de Setmana Santa: la mona.

Originàriament, era una elaboració l'element predominant de la qual era el sucre, junt amb altres llaminadures, i anava acompanyat d'ous durs, en consonància amb l'edat que tenia el fillol a qui el padrí regalava religiosament l'esperada tortada. Això sí, només fins que la criatura feia la comunió, és a dir, als 13 anys. Generalment se solia fer el Dilluns de Pasqua, però per ajustar calendaris o per comoditat, cada vegada més es dóna el diumenge abans, així s'aprofita per fer un bon dinar i acabar-ho amb la mona, de la qual, amb l'excusa del fillol, acaba gaudint tota la família.

Etimològicament, el nom prové de munus, que significa 'regal' en grec. Altres estudiosos afirmen que el seu origen pot provenir del terme àrab munna, que significa 'provisió de la boca', regal que els moriscs feien als seus senyors. La qüestió és que una i altra versió fan bona parella. Segons el Costumari Català de Joan Amades, la mona ja és citada amb aquest nom al segle XV. Tradicionalment, l'arribada de la mona coincidia amb la finalització de les abstinències fetes durant la Quaresma. La presència de l'ou de Pasqua és present arreu d'Europa i significa el principi de la vida. Hi ha molta tradició de pintar aquests ous, i ha esdevingut tot un art i motiu d'exposicions i concursos.

La mona i els seus integrants han anat evolucionant, i els ous han passat a ser de xocolata (per sort), tot i que en altres zones de la Península encara es manté la fórmula tradicional (briox+ou dur), que aquí ja perdérem a finals del segle XIX. Com dèiem, però, la xocolata ha passat a ser la protagonista principal d'aquesta llaminera pel·lícula. Hem passat del típic ou de xocolata, que al principi fa molta gràcia, acompanyat d'un exèrcit de pollets grocs i plomalls de coloraines, passant per pilotes de futbol, ninots coneguts de Disney i companyia, a autèntiques obres d'art i figures de personatges il·lustres, i no tan il·lustres, de mida real i de xocolata! Aquesta tradició ja gairebé s'ha convertit en una moda i, fins i tot, un moment esperat pel públic, que vol saber quina creació fan els pastissers més coneguts, com si dels ninots de les falles de València es tractés.

Actualment, la quantitat de persones que compren una mona i que decideixen fer-la a casa gairebé està igualada. Els elevats preus que trobem en algunes pastisseries, els mals aires econòmics i l'involuntari augment d'hores lliures de les famílies en són algunes de les causes. També hi ajuda que les grans superfícies ens nodreixen de molts dels gadgets necessaris per tunejar un simple pastisset de xocolata en mil formes i amb pollets, ninos, plomalls, figuretes del Barça, etc.

En fi, fleques i pastisseries competeixen un any més per seduir fillols i padrins amb un dolç que, potser més que cap altre, entra pels ulls.

Fins aviat.

Tornar al llistat

Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top