Zona client

LES FIGUES

 

Jordi Noguera

La figa és una de les fruites més antigues del planeta. Se n'han trobat fòssils de fa més de 60 milions d'anys, i fins i tot al Gènesi de les Sagrades Escriptures se l'esmenta just després de la famosa poma d'Adam i Eva: després de menjar-se l'esmentada fruita rodona i adonar-se que anaven nus, es van afanyar a tapar-se les "vergonyes" amb fulles de figuera! Des de fa més de 10.000 anys, aquesta espècie ha estat apreciada per les diferents civilitzacions que han marcat la història de la humanitat (fenicis, grecs, romans...) i que la van difondre pels països del Mediterrani.

Aquesta fruita associada a parts sensuals i eròtiques de la dona prové de la figuera, d'origen asiàtic, que, junt amb l'ametller, l'olivera i la vinya, és considerada dels cultius mediterranis per excel·lència, amb una producció mundial propera al milió de tones anuals.

La figuera fa flors, molt petites, però en fa. No es veuen perquè que estan tancades dins d'un receptacle carnós en forma de pera, amb un orifici porós, anomenat sícon, que és el que ens mengem i que conté milers de fruits diminuts. El seu cultiu requereix llocs càlids de clima mediterrani: tolera temperatures de fins a -7 ºC, però la temperatura ideal de conreu és de 18 ºC de mitjana. L'alçada de la figuera pot arribar als 8-10 metres, té el tronc curt i molt ramificat des de la base, i la seva copa, molt oberta i irregular, fa una ombra molt bona i coneguda (llegendàriament es diu que Ròmul i Rem van ser alletats sota la seva ombra). Les fulles són molt grans (10-20 cm), i serveixen per tapar "vergonyes", tot i que també les feien servir com a embolcall per coure aliments i com a base o recipient per menjar.

Turquia és la major productora mundial de figues, amb prop del 30% de la producció total i amb la varietat Bursa, de color negre, com a principal estrella, la qual es cull entre mitjans de juliol i octubre. Fora de temporada també en podem trobar, provinents de Brasil i Perú, però això ja són figues d'un altre paner! A la Península, les zones productores més importants són el País Valencià, Extremadura, les Balears i Andalusia. A Catalunya, la seva producció ha anat minvant, però per sort encara en queden d'excel·lents a algunes zones, com les de Coll de Dama d'Alguaire, a Lleida.

Hi ha més de 200 varietats de figueres, que poden donar fruits amb diferents tonalitats de pell. Bàsicament, però, podríem classificar les figueres en dos grups, segons el nombre de collites que proporcionen durant l'any: les figueres comunes, que donen fruits un cop l'any (agost-octubre), i les cabrafigueres, que en donen dues vegades l'any (juny i juliol, d'una banda, i principis de tardor, de l'altra). Al nostre país trobem, bàsicament, 4 tipus: les negres (molt dolces), les violàcies i vermelloses, les verdes (són de les que només fan una collita a l'any) i les blanques (també només fan una collita a l'any i són les ideals per assecar). Dins de cada tipus poden haver-hi desenes de varietats, com per exemple: Bordissot, Pell de Toro, Bernissenca, Sultana, Napolitana, Ovals, Pacueca, Brown Turkey, Nyoral, Moscatell, Pajarera, Cucurella, Blanqueta, Sejola, Rosa de Jerusalem, etc.

A l'hora de triar-les, ens podem guiar, quan estan ben madures, per la pell, que està esquinçada lleugerament i arrugada. A la nevera poden arribar a aguantar uns 10 dies abans de fer figa!

Quant a les seves propietats: estan indicades per al restrenyiment i la fatiga, i també van bé per a les llagues i inflamacions bucals, el reumatisme, la bronquitis i els refredats. Són una font important d'energia. En fresc, són poc calòriques, riques en fibra, calci, magnesi i potassi. En sec, la fruita concentra els seus elements nutritius i és més calòrica i energètica, recomanable per als esportistes. Tant d'una manera com de l'altra són digestives i laxants, i aporten un ampli ventall de vitamines del grup B, sovint deficients en la nostra alimentació.

Culinàriament parlant, donen molt de joc. Els romans ja les utilitzaven per endolcir algunes preparacions i per a les salses agredolces. Acompanyades de pernil, anxoves, foie o formatge, són uns dels plaers gastronòmics per excel·lència. També les utilitzem per acompanyar carns de porc, xai i, sobretot, ànec. No cal dir que són fantàstiques per a fer melmelades, confitures i chutneys.

Tornar al llistat

Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top